JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI 2022

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI 2022

St. Martí de Tous, 8 octubre 2022

Els incendis a la regió Mediterrània: com són, com funciona la regeneració natural del bosc i quina gestió forestal caldria fer!

A càrrec de:

Mara Paneghel (investigadora de la UdL) que està desenvolupant una recerca sobre  la dinàmica de la regeneració post incendi, dels boscos mediterranis de pi blanc, tenint en compte el canvi climàtic. Gil Torné (enginyer forestal) tècnic del mateix grup de recerca de la UdL.

Sortida de 3 h a la zona cremada de Cal Gol. Ens trobarem a les 9:30 a la plaça de Fàtima, de Tous, on ens agruparem, per estalviar cotxes, i anar tots junts cap a Cal Gol.

En aquesta sortida es tractarà dels següents aspectes:

  • Característiques de la formació forestal on ens trobem (principals plantes i comunitat vegetal).
  • Estratègies d’adaptació de la vegetació mediterrània al foc.
  • Explicació de la recerca que el grup d'investigadors d'Agrotecnio/UdL estan duent a terme en aquesta zona cremada.

La metodologia, serà fer una petita ruta per la zona cremada, amb parades explicatives i amb participació dels assistents, que mitjançant els seus dubtes vagin orientant l'explicació.

Organitza: L'Associcació dels Amics de Tous.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ELS REMEIS

Imatge
             La nostra societat està basada, com totes, en unes regles i costums establers, acceptats com   normals i corrents en qualsevol àmbit de la nostra cultura. En altres èpoques, els usos i normes de comportament eren ben diferents.             En medicina mateix es feien servir tals procediments que avui dia ens posaríem les mans al cap si els coneguéssim. Alguns d’aquests procediments han arribat als nostres dies: els remeis dels pastors, els de les àvies o les oracions per a curar. D’aquestes últimes, n’hi ha moltes d’escrites, algunes ben originals. Totes són fruits del seu temps, com en dóna fe la seva redacció.             Els remeis d’origen pastorívol, els trobem encara en les persones que aparien ossos, nervis o músculs fora de lloc.          ...
Més informació

L'ESCOLA D'ABANS I DE MÉS ABANS

-Aquest relat, es un petit retrat de l’escola dels anys 1950-60, sobretot, i de més endarrere. Sense profunditzar gaire, ens adonem del molt que s’ha evolucionat. L’ESCOLA D’ABANS I MÉS ABANS Avui recordava algunes coses del funcionament de la meva escola, quan jo era petita allà els anys 50. Comparant-la amb l’escola d’ara. No tenen res a veure. Igual com la manera de viure a la postguerra i la d’ara. Només que l’escola era una continuació de l’estil de temps passats. En aquella època nens i nenes assistien a l’escola en aules diferents, amb més de seixanta criatures en cada aula per a un sol mestre. Ens dividien per edats en vuit o nou cursos diferents. Tots els nivells estudiàvem el mateix llibre, que ens durava dels sis fins als catorze anys. Cada curs començàvem allà on havíem acabat l’any anterior. En un sol volum hi havia totes les assignatures obligatòries. I aquell llibre servia i passava de germà a germà. Totes les tardes teníem l’assignatura de costura. Tothom...
Més informació

LA CÉRVOLA BLANCA o LA LLEGENDA DE LA FOU

Imatge
Aquesta llegenda te una vigència per dues raons: que després de les moltes pluges que hem tingut el paratge d ela Fou està esplendorós i es digne de visitar. L’altra raó es que el primer cap de setmana de juliol a Tous es celebra el segon “Festival de llegendes de Tous” on es podrà escoltar llegendes d’arreu dels paoisos catalans. Hi esteu convidats. LA CÉRVOLA BLANCA o LA LLEGENDA DE LA FOU La llegenda de la “Cérvola Blanca” es remunta a l’època feudal, quan els castells i senyorius tenien plena vigència. La seva transmissió oral, que ens ha arribat fins avui, li ha anat donant diversos matisos de forma, recollits en diverses versions escrites, que presenten un fons comú que no canvia. En el temps en què succeïren els fets, els senyors del Castell de Tous –diu la llegenda– eren respectats i considerats com a senyors de molta categoria. Tot era prosperitat i benestar. Però, com que no hi ha rosa sens...
Més informació