SALVATS PER L’ESTRATÈGIA
( Relat extret del llibre "Tous memòria viva" d'Elisa Vidal Mas) Era cap al migdia. L’amo d’una masia del terme de Miralles s’adonà que a la pallissa hi havia un home amagat. Com que la cosa li feia mala espina manà a un mosso que, des de la finestra de les golfes, vigilés els moviments, ja que si passava, el que ell suposava, aviat s’afegirien més individus al primer. No era estrany en aquells temps que les masies acollissin caminants que anaven de pas, i els donessin menjar i un lloc per a dormir, però sempre de comú acord. Mai un caminant de bona fe hauria gosat prendre estada sense permís. En aquets casos, el que podia, pagava. Altres, per fer-ho, cantaven tonades que explicaven fets del país. La major part de gent era senzilla, recta i s’arreglava de bé a bé. Per això el fet de veure un home amagat amb traïdoria els va desvetllar sospites. El mosso que vigi