L’HOME SENSE NAS
Aquest es un cas de per si curiós que ens fa veure com sobrevivia la gent del segle XIX. Aquell temps, la gent, per anar arreu, viatjava quasi sempre a peu o amb muntura de ruc o mul i, només els qui podien, a cavall. Un marxant, que de molts anys enrere seguia la seva ruta acostumada, féu nit en un molí de Fransola, on sempre que passava l’acollien molt bé. Entre els moliners i ell hi havia una bona amistat, de tal manera que quan es veien, un o dos cops a l’any, s’explicaven tot el que els havia passat en aquell temps. Aquesta vegada, la molinera li explica que aquell mateix dia havien venut un porc que els sobrava, amb tan bona sort que els n’havien donat sis duros i que ella se’n sentia afortunada i feliç. El marxant, sentint-la parlar, no pogué menys que comparar la sort d’aquella senzilla gent amb la mala tongada que ell portava, i tot d’una es trobà cabdellant si havia d’aprofitar o no aquella oportunitat. Tot i l’amis
