EL ROSER SILVESTRE
Ara ja a les portes dela primavera, li podem fer homenatge amb aquest roser tan particular. EL ROSER SILVESTRE Tinc el record molt clar d’aquells matins: amb el falçó a la mà, al costat de les portadores dels raïms, mirant els homes com els ataconaven, escoltant les converses i mandrejant, esmunyint-nos la canalla tant com podíem de la tasca encomanada. Els meus germans i jo érem com un eixam de mosques que molestàvem a tothom, sortíem per qualsevol cantó, ens ficàvem per entre les cames del collidors... fins que ens posaven a collir raïms al costat d’una persona gran. Encara que ben poc ajudàvem. La vinya de sota la masia, era la nostra preferida. Com cada any, ja esperàvem que ens expliquessin la història de la avia Margarida. Bé, prou sabíem que hi era enterrada, en el marge que dóna al cantó del sol. I que (perquè mai ningú no ho oblidés) els seus fi...