Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2011

CASAR-SE PER CASAR-SE

Relat extret del llibre “Tos Memòria viva”, d’Elisa Vidal Mas. CASAR-SE PER CASAR-SE Un dia, de petita, buscant bolets a la Serra de Queralt Amb la iaia, passaven el coll de Tres Serres. A la vista d’aquells camps i boscos em va assenyalar una masia i m’explicà la història d’una noia que n’era filla. En aquest mas, que de sempre fou considerat una casa forta, hi vivia, amb els seus germans i germanes, una noia que es deia Teresa. En aquells temps el mal de cap dels pares que tenien una colla de noies era de poder-les casar bé. Perquè per a una noia de bona família no era gens fàcil trobar un marit que li convingués. No servia un qualsevol. Com a mínim, calia que tingués el suficient per avalar el dot que la núvia portaria al casament. El primer pretendent que li va sortir a la Teresa tenia una bona posició. Era l’hereu d’un mas prou gran com per a ser solvent. Els pares de la noia se’l miraven amb