dilluns, 8 d’octubre de 2012

TRAVESSA DE FLIX A FLIX

El bon amic Joan Orèn Galcerà de Flix de l'Ebre, ens ha fet arribar aquesta travessa, pels amants de les caminades..

Travessa caminant de Flix de Tous a Flix de l’Ebre
A principis d’Agost vaig realitzar la travessa caminant, de Flix a Flix. Vull dir: de Flix (l’Anoia, Tous) a Flix (Ribera d’Ebre), 140 km. Una ruta, estudiada pel cas, seguint el GR-7, que coincidia fins a meitat trajecte, i l’altra meitat, seguint carreteres, camins i senders, fins i tot creuant la serralada del Montsant, fins arribar al nostre Flix, baixant pel camí dels Vingalis, en el seu últim tram des de La Palma d’Ebre. El Flix de la comarca de l’Anoia, és un llogaret situat dins el terme municipal de Sant Martí de Tous. En un anterior escrit a la Veu de Flix, ja vaig fer esment d’aquest lloc. Els veïns de Tous, estan plenament identificats amb el nom de Flix, per totes les referències toponímiques que es poden trobar dins el seu terme. Actualment el centre d’aquest llogaret, està representat per una casa-fortalesa molt gran, completament en ruïnes, seguit d’unes construccions més petites al voltant. En el llibre “Tous, mil anys d’història”, l’historiador Antoni Pladevall, ja esmentava que hi havia un nucli de població anomenat el terme de Flix a l’any 1079, segle XI (hem de recordar que el Flix nostre, no va ser conquerit als moros fins el 1153).
Aquesta casa-fortalesa, que els veïns de Tous anomenen actualment, Cal gran de Flix, està situada tot just al costat de Tous, sobre un turó perfectament orientat cap a l’oest i amb un camp de visió privilegiat. De fet el “Castell de Flix”, com se l’ha arribat a anomenar, està millor situat, que el Castell de Tous, que es troba al centre de la població.
Donç bé, desprès de diverses vegades visitant el lloc, vaig decidir emprendre l’aventura d’unir els dos Flix caminant, seguint una ruta natural. Possiblement emulant aquells primers pobladors que en el segle XI, van venir de molt lluny per repoblar una nova terra i que donades les oportunitats que es van obrir més enllà, van decidir avançar i ocupar les terres abandonades pels moros, travessant així, els rius Gaià i Francolí, fins arribar al gran riu nostre: l’Ebre.
Així que volguent-me sentir com una persona d’aquella època, vaig començar a caminar, amb l’utillatje mínim i tota la il.lusió pel davant.
El primer dia vaig caminar: Flix (L’Anoia) – Cabra del Camp (Alt Camp): 35 km.
Seguint el GR-7, passant per Bellprat, Pontils (on es creua el riu Gaià), Vallespinosa, pujant per la serra del Puig Cristià, i baixant fins Cabra del camp. El paisatge, com és típic a la Catalunya central, és de immensos camps de blat i cereals i boscos d’alzines. Sota bosc de boix i grèvol. La presència humana en aquest indrets és ben escassa; sort d’una rabosa que en va fer companyia una estona, i les perdius que aixecaven revolada al veurem. Un cop passat Pontils, en vaig trobar amb la primera figuera del camí. Quan puges fins el coll de la Romiguera (665m), et sents una puça davant les valls immenses que has de travessar. Desprès la baixada es fa interminable, fins arribar a Cabra del Camp, un poble que sembla aturat davant la presència (davant mateix) de la serra de Jordà i la cresta del Barretet. Quan arribes aquí, ja veus que alguna cosa canviarà. Cabra del Camp i el Pont d’Armentera van ser nuclis de poblacions avançades al Segle XI, davant les poblacions àrabs de les muntanyes de Prades i el castell de Siurana.

El segon dia vaig fer: Cabra del Camp (Alt Camp) – La Riba (Alt Camp): 15km.
Continuant pel GR-7, passes per Prenafeta, L’illa, Vilaverd i finalment La Riba. El paisatge canvia. Anem deixant els camps de cereals, per les vinyes, olivés, ametllers i horts. Es nota la presència del riu Francolí i la terra més fèrtil. L’olor dels camps és més intensa. Els boscos són més frondosos amb forta presència de fenoll, timó i romaní. Fins i tot, la segona rabosa que em vaig trobar ja feia més bona cara que la primera. El GR-7, et porta per la cara nord de les serralades. Veus sempre Montblanc al fons i tots els masos i alous repartits per tota aquesta vall tan fèrtil.
El tercer dia: La Riba (Alt Camp) – Capafonts (Baix Camp): 17 km.
Deixant el GR-7. Puges pel riu Brugent cap a Farena seguint la carretera, i desprès fins a Capafonts seguint el mateix curs del riu. La pujada fins a Farena, impressiona pel congost tan estret i per la presència de les muntanyes tan a prop teu. Sembla que et vigilin contínuament.
A l’arribar a Farena, ens endinsem pel riu Brugent creuant-lo diversos cops en doble sentit fins arribar a Capafonts pel pont vell.
El quart dia: Capafonts (Baix Camp)-La Morera de Montsant (Priorat): 32 km.
Pujant per la carretera de Prades, et desvies a l’arribar dalt al coll fins Siurana. El camí és ben llarg ja que s’ha de donar una gran volta, donat el traçat tant escarpat del massís. Trobarem trams del camí que encara romana empedrat com antigament. A l’arribar a Siurana, val la pena estar-se una bona estona gaudint del paisatge i sentint la vella història d’un passat gairebé desconegut. Seguint carretera avall, férem cap a Cornudella. Aquesta baixada, possiblement hagi estat la més ferragosa de tota la travessa, perquè són 8km que no s’acaben mai i amb molta pendent. Un cop a Cornudella, ens espera 9 km de pujada constant fins arribar als peus de la serralada de Montsant. Els camps de vinya són espectaculars i la roca brillant del sol de la tarda que sobresurt per tota la serralada, és impressionant. El fet d’anar caminant fa que puguis adonar-te dels petits detalls i sentir-te molt humil davant la natura que t’envolta.  
El cinquè dia: La Morera de Montsant (Priorat) – Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre): 26 km.
Possiblement, aquest tram hagi estat el de més compromís de tots els dies. Travessar el Parc Natural de la Serra del Montsant, no és una tasca fàcil i menys anant sol com anava. Pràcticament des dels mateixos carrers de La Morera (743m), comences a grimpar la muntanya per un estret corriol. Vaig decidir pujar pel grau de la Grallera que semblava més fàcil. Un cop dalt, penses que ja has acabat de pujar, però et trobes dins del canal dels codolells, que vol dir caminar entre mig d’unes dunes sobre un sol de pedra gravosa i sempre en constant pendent, fins arribar al sender principal que travessa tota la serralada longitudinalment d’Albarca fins Cabacés. En aquest punt estàs a 1098m. Un cop aquí has de caminar en direcció Cabacés. Dalt de la Serra de Montsant, el paisatge és molt àrid. Solament hi ha matoll baix i molt separat un de l’altre. Els pocs pins trobats, estan senyalats dins del mapa, com una curiositat. El sender sembla en bones condicions al principi, però s’ha d’anar molt en comte, si vas, com jo, cap a Margalef, perquè el trencall no està ben indicat. Finalment, guiat més per la intuïció que per el mapa, vaig arribar a Margalef, baixant pel camí de l’ermita de Sant Salvador. Han estat 10km compromesos, però encara em quedava força per continuar el dia. Arribat aquest punt, i ja veient-me més a prop del meu objectiu, vaig pujar per la pista de Margalef a Bellaguarda, fins topar amb el terme de Flix. Com ja sabem, el terme de Flix arriba a Bellaguarda (Les Garrigues), seguint l’estret marge del riu de la Cana des del seu naixement fins la seva desembocadura a l’Ebre (un dit de      16 Km. de llargada per 500 m. d’ample, de mitja). Un cop aquí, em vaig voler entretenir en visitar, un altre cop, la Cova del Palau.
Fa uns set anys, Carles Prats, periodista i divulgador històric, veí de Cabacés, va fer una descoberta amb el seu company Josep Ferrer dins el terme de Flix. Concretament la Cova del Palau, esta situada a la punta del terme de Flix, entre Bellaguarda i La Bisbal de Falset, en una zona que li diuen “Els Masos”. El Carles ho descriu como una balma rocosa amb inscripcions en llatí del segle XIV i XV, on es pot veure clarament escrits en la roca, textos com els següents:
In caro mea riesibuo: Ho vaig rebre en la meva pròpia carn.
Delam (entor): Verb llatí, lamentar.
Per saecula saeculorum amen: Pels segles dels segles, amen.
Aquestes frases van acompanyades de varis dibuixos esquemàtics. Destaca una figura humana colgada, altres dues figures humanes agitades al terra, una de elles amb una punyal clavat al cap, i finalment, varies siluetes de mans amb mutilacions als dits. Carles creu que és un antic assentament medieval on es constata clarament presència humana. A més Carles, va recollir moltes ceràmiques escampades al voltant i datades del segle XV. Jo he estat dues vegades i puc dir que he vist els textos escrits a la roca i tots els dibuixos esmentats. La zona està molt verge i necessitaria de una prospecció molt més acurada i científica de la troballa. L’escriptor Jose Luís Espejo, va llegir la publicació del Carles i va aprofitar tota aquesta informació quan va publicar el seu llibre “ Leonardo, los años perdidos” 2009. En aquest llibre es parla del possible origen català i també càtar de Leonardo. Associa la Cova del Palau com un assentament càtar. El motiu d’aquesta associació és perquè també es sospita de que apareix la paraula Maria Magdalena (no demostrat). Bé, com tot això és, pot ser nou per molta gent, he aprofitat per fer-ne cinc cèntims.
Seguint la ruta des de Margalef, finalment vaig acabar a La Palma d’Ebre per passar-hi la última nit, abans d’arribar al final de la travessa.
El sisè dia i últim, La Palma d’Ebre – Flix: 15 km.
Baixant pel camí asfaltat dels Vingalis, vaig arribar on volia. Assentat una bona estona al mirador de dalt de la boca bovera amb els peus, que ja van dir prou, repassava mentalment tot el viatge, l’esforç realitzat i la il.lusió complerta. Potser solament ha estat la passejada capriciosa d’un flixanco, però també la ruta que va seguir molta gent en èpoques passades, buscant un lloc millor per viure, i aquí, vora l’Ebre, molts somnis es van complir. 
Durant la travessa s'han trobat 3 masos i una muntanya amb el topònim de TOUS.  


Origen de la paraula “FLIX”.

L’origen de la paraula “FLIX"; es pensa que ve de FLYSCH, paraula alemanya d’origen suïs.
Vol dir lliscament de terres. En geologia es parla dels FLYSCH.
Són típics a Suïssa a les altes muntanyes de la zona dels grisons, tocant a Àustria i Itàlia. FLIX pot ser una llatinització de FLYSCH.
Una altra versió seria que “FLIX” pot venir de “iflix” fortalesa musulmana.
Podria esser un castell de frontera dels musulmans. Aquesta possibilitat és menys probable ja que llavors tots els castells musulmans s’anomenarien “iflix”, nom genèric que no ha quedat com ha tal en les construccions musulmanes.


Joan Orén Galcerà i Miralles

Cap comentari:

Publica un comentari