LA PRIMERA NIT
Amb aquesta poesia, els Amics de Tous, volem desitjar Bon Nadal i un Bon any 2012, a tots els nostres socis, amics i seguidors del nostre blog.
LA PRIMEA NIT
Maria, dolça poncella
que el bes de Déu a desclòs,
la més pura i la més bella
de les noies del terròs.
La seva dolça mirada
quan es posa en el seu fill,
el bressola i l’amanyaga,
i l’embolcalla amb lli i fil.
En la fosca de la cova
sobre un jas humit i fred,
l’acarona i consola
si plora, en són braç s’hi perd.
Ella li canta amoretes
perquè el nin dormi tranquil,
agraint al cel abstreta
aquest tresor, amb cor senzill.
Sen molt nena ja és mare,
i encara no entén prou bé,
el que el temps prou li depara,
però no li espanta res.
Que tenint amb ella el nin,
estrenyent-lo en el seu pit,
res hi ha que ella no fes,
per protegir-lo de la nit.
La primera nit sent mare
li costà molt d’odormír-se,
sent l’infant i no para,
de cabdellar el seu encís.
Com és possible? rumia,
que a mi la gràcia se’m feu,
qui soc, per poder ser mare
d’aquest nen, el fill de Déu?
S’adorm feliç i confiada
saben prou que el seu Senyor,
vetllarà aquí a la terra
per els seus, i no té por.
___________
E. Vidal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada