LA PRIMERA NIT


Amb aquesta poesia, els Amics de Tous, volem desitjar Bon Nadal i un Bon any 2012, a tots els nostres socis, amics i seguidors del nostre blog.

LA PRIMEA NIT

Maria, dolça poncella

que el bes de Déu a desclòs,

la més pura i la més bella

de les noies del terròs.

La seva dolça mirada

quan es posa en el seu fill,

el bressola i l’amanyaga,

i l’embolcalla amb lli i fil.

En la fosca de la cova

sobre un jas humit i fred,

l’acarona i consola

si plora, en són braç s’hi perd.

Ella li canta amoretes

perquè el nin dormi tranquil,

agraint al cel abstreta

aquest tresor, amb cor senzill.

Sen molt nena ja és mare,

i encara no entén prou bé,

el que el temps prou li depara,

però no li espanta res.

Que tenint amb ella el nin,

estrenyent-lo en el seu pit,

res hi ha que ella no fes,

per protegir-lo de la nit.

La primera nit sent mare

li costà molt d’odormír-se,

sent l’infant i no para,

de cabdellar el seu encís.

Com és possible? rumia,

que a mi la gràcia se’m feu,

qui soc, per poder ser mare

d’aquest nen, el fill de Déu?

S’adorm feliç i confiada

saben prou que el seu Senyor,

vetllarà aquí a la terra

per els seus, i no té por.

___________

E. Vidal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS REMEIS

L'ESCOLA D'ABANS I DE MÉS ABANS

LA CÉRVOLA BLANCA o LA LLEGENDA DE LA FOU