CALENDARI DEL MES DE FEBRER


14-01-15: Reunió de Junta. Els nous membres de la Junta prendran possessió i es distribuiran els càrrecs.

Fins el 21 de febrer, exposició de les pintures de l'Enric Senserrich.

Treball per organitzar la Primavera Cultural 2015.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCOLA D'ABANS I DE MÉS ABANS

-Aquest relat, es un petit retrat de l’escola dels anys 1950-60, sobretot, i de més endarrere. Sense profunditzar gaire, ens adonem del molt que s’ha evolucionat. L’ESCOLA D’ABANS I MÉS ABANS Avui recordava algunes coses del funcionament de la meva escola, quan jo era petita allà els anys 50. Comparant-la amb l’escola d’ara. No tenen res a veure. Igual com la manera de viure a la postguerra i la d’ara. Només que l’escola era una continuació de l’estil de temps passats. En aquella època nens i nenes assistien a l’escola en aules diferents, amb més de seixanta criatures en cada aula per a un sol mestre. Ens dividien per edats en vuit o nou cursos diferents. Tots els nivells estudiàvem el mateix llibre, que ens durava dels sis fins als catorze anys. Cada curs començàvem allà on havíem acabat l’any anterior. En un sol volum hi havia totes les assignatures obligatòries. I aquell llibre servia i passava de germà a germà. Totes les tardes teníem l’assignatura de costura. Tothom...
Més informació

ELS REMEIS

Imatge
             La nostra societat està basada, com totes, en unes regles i costums establers, acceptats com   normals i corrents en qualsevol àmbit de la nostra cultura. En altres èpoques, els usos i normes de comportament eren ben diferents.             En medicina mateix es feien servir tals procediments que avui dia ens posaríem les mans al cap si els coneguéssim. Alguns d’aquests procediments han arribat als nostres dies: els remeis dels pastors, els de les àvies o les oracions per a curar. D’aquestes últimes, n’hi ha moltes d’escrites, algunes ben originals. Totes són fruits del seu temps, com en dóna fe la seva redacció.             Els remeis d’origen pastorívol, els trobem encara en les persones que aparien ossos, nervis o músculs fora de lloc.          ...
Més informació

LA CÉRVOLA BLANCA o LA LLEGENDA DE LA FOU

Imatge
Aquesta llegenda te una vigència per dues raons: que després de les moltes pluges que hem tingut el paratge d ela Fou està esplendorós i es digne de visitar. L’altra raó es que el primer cap de setmana de juliol a Tous es celebra el segon “Festival de llegendes de Tous” on es podrà escoltar llegendes d’arreu dels paoisos catalans. Hi esteu convidats. LA CÉRVOLA BLANCA o LA LLEGENDA DE LA FOU La llegenda de la “Cérvola Blanca” es remunta a l’època feudal, quan els castells i senyorius tenien plena vigència. La seva transmissió oral, que ens ha arribat fins avui, li ha anat donant diversos matisos de forma, recollits en diverses versions escrites, que presenten un fons comú que no canvia. En el temps en què succeïren els fets, els senyors del Castell de Tous –diu la llegenda– eren respectats i considerats com a senyors de molta categoria. Tot era prosperitat i benestar. Però, com que no hi ha rosa sens...
Més informació