SALVATS PER L’ESTRATÈGIA
(Relat extret del llibre "Tous memòria viva" d'Elisa Vidal Mas)
Era
cap al migdia. L’amo d’una masia del terme de Miralles s’adonà que a la
pallissa hi havia un home amagat. Com que la cosa li feia mala espina manà a un
mosso que, des de la finestra de les golfes, vigilés els moviments, ja que si
passava, el que ell suposava, aviat s’afegirien més individus al primer.
No
era estrany en aquells temps que les masies acollissin caminants que anaven de
pas, i els donessin menjar i un lloc per a dormir, però sempre de comú acord. Mai
un caminant de bona fe hauria gosat prendre estada sense permís. En aquets
casos, el que podia, pagava. Altres, per fer-ho, cantaven tonades que
explicaven fets del país. La major part de gent era senzilla, recta i
s’arreglava de bé a bé. Per això el fet de veure un home amagat amb traïdoria
els va desvetllar sospites.
El
mosso que vigilava des de les golfes donà avís al seu amo que, cap al tard,
havia vist com cinc o sis homes s’afegien al primer. Llavors l’amo tirà
endavant una estratègia que, encara que senzilla, podia passar per militar pel
que fa a la disciplina amb que fou realitzada.
Manà
a tots els de la casa, família i servei, que portessin totes les espelmes que
trobessin, i tot el que pogués fer llum, cap a l’entrada de la casa. Llavors es
posaren repartits de manera que donés la sensació de molta gent al voltant
d’aquella estada, no amb armes, però sí amb estris a les mans, en actitud de
defensa. L’entrada era gran, amb quatre portals i una escala que calia cobrir,
no fos cas que entressin cap dins. Un cop així situats, ja de nit, esperaren
que els amagats fessin el primer pas.
En
arribar a la mitja nit, trucaren a la porta.
– Qui hi ha?
– Som
caminats que estem de pas. Que ens donaríeu res per sopar?
L’amo
els respongué:
–Us obriré,
però vull que sapigueu que sé molt bé el que busqueu, i us asseguro que estem
ben preparats.
En obrir el portal, amb tants llums
que semblava que fos de dia, i amb el munt de gent que els esperava, giraven en
rodó i marxaren amb la cua entre cames.
Tot
fugint passaren per una petita masia que estava ben adormida en aquelles hores.
Agafaren la pobra gent tan per sorpresa que no es pogueren defensar, tot i que
un va poder pujar a les golfes per posar un llum a la finestra que era la
contrasenya per a avisar els veïns que es trobaven en un mal pas.
Quan
els veïns arribaren a auxiliar-los, els assaltants ja havien fugit després de
robar el poc que trobaren, deixant mort el cap de la casa.*
*
Fet explicat per la iaia Assumpció de cal Boladeres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada