EL VOT DE POBLE I SANT SEBASTIÀ

No fa gaires dies que es va celebrar sant Sebastià. En el poble de Tous fins fa molt poc es celebrava la festa major d'hivern. El perquè es troba en la propera explicació.



EL VOT DE POBLE I SANT SEBASTIÀ
Tots més o menys hem sentit parlar dels vots de poble. Els més grans sabem què vol dir, perquè temps enrere tothom donava més valor a les tradicions. Els més joves no entenen gran cosa del que aquest fet significa, o molt poc. Potser perquè desconeixen el motiu pel qual fou creat. No fa gaires anys, se celebraven tradicionalment en el nostre poble els vots de sant Sebastià, de sant Roc i de sant Isidre.
Voldria parlar-vos dels que a mi em sembla que podrien ser els fets que motivaren la creació del vot de sant Sebastià.
Fullejant antics llibres de defuncions de la parròquia de Tous, hom s’adona que en certs moments de la història del nostre poble hi ha unes davallades notables de població en què moren moltes persones en poc temps. Sens dubte, és per causa d’epidèmies, encara que els documents no especifiquen enlloc de quines es tracta. Doncs bé, si ens fixem en les dates en què aquestes morts esdevingueren, ens adonem que coincideixen amb les dels nostres vots de poble.
L’any 1781-1782, només en dos mesos, hi ha enregistrats 17 morts al desembre i 17 més al gener. Comparat amb els mesos anteriors, veiem que durant els mesos d’octubre i novembre de 1781 hi hagueren 5 i 6 morts respectivament. En el febrer i març de 1782, hi hagué 3 i 0 morts. El contrast és ben evident. En el mateix període de temps tan sols hi hagueren 8 naixements.
És molt significativa la relació de les persones mortes. Quasi totes són nens entre els 6 mesos i els 6 anys. Vegem-ho:

Desembre 1781

DIA, NOM, EDAT

1 Josefa Guitart Masvidal, 8 m.
6 Maria Quadras Pau, 4 m.
8 Sabastiana Vidal Casanelles, 22 m.
9 Petronila Roig Soler, 6 m.
15 Ramon Torner Gual, 3 a.
15 Agustina Vidal Casanelles, 4 a.
15 Paula Brufau Quadras, 2 a.
18 Rosa Quadres Quadres, 2 a.
19 Josep Saumell Guitart, 9 m.
20 Josep Aribau, 70 a.
25 Maria Quadras Saumell, 5 a.
25 Josepa Claramunt Ferrer, 2 a.
26 Rosa Sanjoan Francoli, 63 a.
26 Ana M. Claramunt Vidal, 8 m.
27 M. Antonia de la Vega Rovira, 1 a
28 Dominga Perallada Guitart, 2 a
31 Josepa Roig Mas, 11 m.

Gener 1782

DIA, NOM, EDAT

1 Rita Guix Brufau, 8 m.
2 Josep Valls Mas, 2 a.
3 Anton Aribau Borras, 2 a.
3 Francesch Guitart Ferrer, 73 a.
4 Tresa Vidal Tudo, 60 a.
6 Josep Vidal Major, 74 a.
8 Josep Senserrich Giner, 1 a.
12 Ramon Satorras Puig, 6 m.
18 Magdalena Riba Genoves, 1 a.
19 Pera Alias Gual, 3 a.
19 Josefa Alias Gual, 2 a.
20 Maria Quadras Mestre 3 a.
23 Juan Estalella Quadras, 1 a.
23 Isabel Quadras Ribaudir, 55 a.
24 Josep Mestre Albareda, 6 a.
26 Rosa Ribaudi Marsal 53 a.
29 Ramon Claramunt Roig, 44 a.

En només dos mesos, van morir 17 nenes, 9 nens i 8 adults.
Tota una generació, que no va arribar a créixer, en un poble de no més de tres-centes persones (1).
En aquells temps la medicina poca cosa podia fer en tals situacions i lògicament els ulls de la gent es giraven vers l’únic que tenia poder per a fer-hi alguna cosa: Déu.
Si encara ara demanem a la Mare de Déu de Sentfores que ens doni pluja quan convé. Molts recordem encara que, pels anys seixanta durant un estiu molt sec, anàvem a Sentfores al capvespre d’un dia qualsevol cantant el rosari en processó. Podem entendre, doncs, molt be que quan els nostres avantpassats es trobaven en una situació tan greu, fessin una prometença prou gran a sant Sebastià perquè els aconseguís una gràcia tan important com la de deslliurar-los de la pesta del còlera, que matava els seus familiars.
Pel que fos, la mortaldat es va acabar pels vols de la festa de sant Sebastià. I la gent en agraïment, es comprometé per ells i els seus descendents a celebrar aquella festa de manera extraordinària, per sempre més.
Ningú en sap la data en què es creà aquest vot de poble. Es molt probable que sigui més antic que els fets que aquí es relaten. Però els fets que el feren possible, devien ser molt semblants.(2)


(1) Segons el cens de la Geografia Comarcal de Catalunya, l’any 1718 hi havia a Tous 350 habitants i l’any 1785, 256. Per tant, en dos mesos, la mort s’endugué el 10 % de la gent del poble. Un vertader desastre. Pels cognoms veiem entre els afectats, germans, cosins, etc...
(2) Font: arxiu de la parròquia de Sant Martí de Tous.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS REMEIS

EL PANNA (La llegenda)

L'ESCOLA D'ABANS I DE MÉS ABANS