RESUM D’ABRIL


11-04-2011, amb els nens i nenes de 1r, i 2n, de l’Escola Cérvola Blanca, vam anar a veure i conéixer el rec i els horts del poble.

23-04-2011, Diada de Sant Jordi, tot i el mal temps, varem posar una parada de roses a la Plaça de Fàtima. El cas és que, tot i la pluja, el dia de Sant Jordi es va poder celebrar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ELS REMEIS

Imatge
             La nostra societat està basada, com totes, en unes regles i costums establers, acceptats com   normals i corrents en qualsevol àmbit de la nostra cultura. En altres èpoques, els usos i normes de comportament eren ben diferents.             En medicina mateix es feien servir tals procediments que avui dia ens posaríem les mans al cap si els coneguéssim. Alguns d’aquests procediments han arribat als nostres dies: els remeis dels pastors, els de les àvies o les oracions per a curar. D’aquestes últimes, n’hi ha moltes d’escrites, algunes ben originals. Totes són fruits del seu temps, com en dóna fe la seva redacció.             Els remeis d’origen pastorívol, els trobem encara en les persones que aparien ossos, nervis o músculs fora de lloc.             En temps passats més que no pas ara, quan un pastor o pagès caçava una serp, mai no la llençava. Després d’espellar-la, posava la seva carn amb sal dins d’una gerra. Així, quan un animal de la casa es posava malalt,
Més informació

EL PANNA (La llegenda)

Del llibre "Tous memòria Viva" avui reproduim la llegenda del Panna, bandoler del nostre pobble. EL PANNA La història del Panna és per al poble de Tous un record d’aquells que més ens estimaríem no tenir. No se sap ben bé quan va viure. Solament se sap que va existir com un mal son. Era un noi mal criat i brètol que feia anar tota la contrada de corcoll. Així ho explica la llegenda que al llarg dels anys ha anat passant de boca en boca. El seu camí va començar un dia que entrar en una vinya a menjar fruita d’un presseguer. En féu malbé tanta com va poder, sense adonar-se que l’amo era per allí. Quan aquest el renyà, encara li plantà cara, guanyant-se així, en bona llei, una allisada de record. Com que encara era un marrec i no tenia prou força per a tornar-s’hi, amenaçà l’amo dient que dia vindria en què passarien comptes. Passen els anys, i un dia que l’amo estava feinejant en la mateixa vinya, se li presenta un jove ferreny que l
Més informació

L'ESCOLA D'ABANS I DE MÉS ABANS

-Aquest relat, es un petit retrat de l’escola dels anys 1950-60, sobretot, i de més endarrere. Sense profunditzar gaire, ens adonem del molt que s’ha evolucionat. L’ESCOLA D’ABANS I MÉS ABANS Avui recordava algunes coses del funcionament de la meva escola, quan jo era petita allà els anys 50. Comparant-la amb l’escola d’ara. No tenen res a veure. Igual com la manera de viure a la postguerra i la d’ara. Només que l’escola era una continuació de l’estil de temps passats. En aquella època nens i nenes assistien a l’escola en aules diferents, amb més de seixanta criatures en cada aula per a un sol mestre. Ens dividien per edats en vuit o nou cursos diferents. Tots els nivells estudiàvem el mateix llibre, que ens durava dels sis fins als catorze anys. Cada curs començàvem allà on havíem acabat l’any anterior. En un sol volum hi havia totes les assignatures obligatòries. I aquell llibre servia i passava de germà a germà. Totes les tardes teníem l’assignatura de costura. Tothom
Més informació