ELS CAPTAIRES
Avui dia de Sant Isidre m’hi recordat de la cançó que la iaia ens cantava de petits i que surt en aquesta història. Es escrita a la dècada del 1990, i es podria escriure igual avui dia. ELS CAPTAIRES De pobres sempre n’hi ha hagut. Uns ho han estat per necessitat, d’altres perquè la inèrcia de la vida els hi ha portat. Les nostres contrades no han estat cap excepció: molta gent anaven a captar, però ho havien de fer seguin les regles. N’hi havia que per pagar l’almoina – i sovint l’estada d’una nit a la pallissa – cantaven unes rondalles de dolça cantarella, que encara se sentien en les primeries del nostre segle. Recordo la que em cantava la meva iaia, i que començava així: “ Sant Isidro, sant Isidro de la Vila de Madrid, s’ha quedat sens pare i mare i els parents l’han avorrit... “ ella l’havia apresa dels pobres que passaven a captar per la masia. D’altres posaven en pràctica el costum de “canviar pa per parenostres”. Els pobres capt...