dimarts, 15 de juny de 2010

EL PANNA La realitat

Són poques les vegades en que es pot seguir l'origen d’una llegenda, en el cas d'El Panna si que es pot. La llegenda va ser publicada en els documents de maig.

Del llibre Tous memòria viva d'Elisa Vidal.

En la llegenda del panna se'ns dona la possibilitat de tenir les dues versions d'una història: per una banda l'oficial i documentada i per l'altra la versió popular i oral que, passant de generació en generació, ha arribat fins a nosaltres.

Parlant amb els avis del poble es constata que amb la mateixa història sempre hi ha un o altre fet que resulta diferent segons les versions. Ajuntant els fets es pot trobar una narració més completa. Estic segura que amb el temps aniran sortint altres detalls i fets que s'hi podran afegir. És per tant una història viva, canviant i coneguda per tothom.

Així com la llegenda del Panna és tan coneguda i te moltes versions. De les altres llegendes del poble solament ni ha una de versió i encara molts no la coneixen. El motiu podria ser que la llegenda del Panna no té més de 200 anys mentre que les altres són molt més antigues.

El personatge del Panna es deia en realitat Joseph Claramunt Verdier, nascut el 2 de maig de 1792, fill de Jaume Claramunt i de Rosa Verdier. La mare era oriünda de França . Tingueren onze fills, set nois i quatre noies. En Josep era el setè nen i el vuitè del total. Quan el pare, en Jaume, es va casar, feia d’espardenyer, la mateixa feina del seu pare . Amb els anys, però, en Jaume va canviar de feina perquè quan va néixer en Josep ja era negociant, encara que no sabem de què.

És veu popular que el renom de "Panna" li vingué de la seva mare. En ser filla del regne de França – Així es deia en aquell temps – quan

s'havia d’identificar, ella deia "jo no de França, jo de Epanna". "Panna" voldria dir, doncs, "Espanya", en un català mal pronunciat.

L'única cosa de la seva vida que se sap del cert és el que diu el llibre de baptismes de Tous i el d'òbits d'Igualada. El Panna, un cop detingut i jutjat, fou penjat a la forca. Així ho trobem en la partida següent d'òbit:

"48-Claramunt – H.C. – Dia vint y cinc Febrer de mil vuit cents vint y cinc en lo Cementiri rural de la Pral. Iglesia de Sta. Maria de la Vila de Igualada Bisbat de Vich, se dona sepultura al cadaver de Joseph Claramunt, pagès, solter ,fill llegitim y natural de Jaume Claramunt, negociant y Rosa Verdier conjucs tots de Tous. Mori en lo mateix dia de mort violenta. – Nota: lo sobreposat Joseph Claramunt morí en la forca y després se li talla lo cap y la ma dreta, portant esta en front una casa de Roqueta sufreganea de Fillolet y lo cap fou portat davant la casa Poch de la parròquia d'Orpí: lo resto de són cadaver lo acompanya la comunitat de la Iglesia Parroquial al Campo Sto. En la tarda del mateix dia."(Arxiu Par. d'Igualada Llib. d'òbits de1825 a 261.

Comparant la llegenda amb els fets reconeguts, ens adonem de les diverses contradiccions: 1) la creença popular suposa implícitament que el Panna era fill únic; 2) el seu cos no fou esquarterat – com diu la llegenda –, sinó parcialment; 3) en canvi fou enterrat cristianament. Això suposa que va rebre els sagraments, i, per tant, que es devia penedir de la seva mala vida. Per això no té gaire sentit que es portés tan malament amb la seva mare abans de morir; 4) quan la gent del poble parla del Panna, creu molt sovint que el Panna va existir en un temps molt més antic del que realment va ser.

A la nostra comarca quan algun noi no feia bondat li deien: "Faràs la fi del Panna"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada