diumenge, 14 de març de 2010

HISTÒRIA DEL MES

Donat que ja estem a les portes de Pasqua, i l'aplec del dilluns ens portarà a la majoria de gent de Tous i voltans a l'ermita de Sentfores, es un bon moment per recordar la llegenda del dit lloc.

LA LLEGENDA DE SENTFORES

Com moltes ermites de la nostre terra, la de Sentfores té la seva història particular. És la imatge que presideix l’ermita, una de les moltes Marededeus trobades, que, en cert moment, sorgiren en el nostre país.
Diu la tradició popular que aquesta imatge és abans “del temps dels moros” i que, per tal de preservar-la dels pillatges de les inversions sarraïnes, ànimes piadoses l’amagaren en lloc segur. Tant fou així que passaren segles abans no la retrobaren.
En aquell temps, el Pastor de Can Bossanya (després Cal Riba de la masia) pasturava el seu ramat lluny del mas, en un lloc boscós i encrestat, ple de roques i penya-segats.
Tot d’una, passada una cresta que hi ha, veu una cosa estranya enmig d’unes roques, com si d’allí en sortís una llum. No sap què fer. Mig esporuguit, s’hi atansa a poc a poc i quina sorpresa que té! Hi troba una imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús. L’home queda meravellat i més feliç que unes pasqües fica la imatge al sarró per endur-se-la cap a casa.
Un cop a casa va de seguida a trobar la mestressa per explicar-li el fet i ensenyar-li la troballa. Però quan obre el sarró...res! Ni hi havia res. I això que ell estava segur que hi havia posat la imatge. Tots els de la casa li prengueren el pèl, dient-li que veia visions de tan estar sol amb el ramat.
Ell no fa ni respon res, però decideix que l’endemà tronarà al mateix indret. Quan hi arriba, la torna a trobar ben amagada al mateix lloc. La agafa per emportar-se-la cap a casa tot seguit, perquè té por de perdre-la. Però quan arriba a la masia el resultat es el mateix de dia abans. La imatge havia desaparegut de dins el sarró. Aquest cop, els altres ja se l’escoltaven més intrigats i interessats; fins al punt que tots junts decideixen d’anar-hi l’endemà al matí per veure amb els seus propis ulls què passava de debò. Arribats al lloc, hi trobaren la imatge on el pastor els havia dit. La posaren amb gran veneració al sarró del pastor, i la lligaren ben lligada perquè no es mogués. Però quan arribaren a casa, la imatge havia desaparegut novament.
Aquella bona gent, davant d’aquells fets, comprengueren que Ella es volia quedar en aquell paratge, i li construïren una ermita, que encara perdura avui.

Aquesta és la llegenda de com es va trobar la Mare de Déu de Sentfores, tal com ha anat passant oralment de generació en generació. Recordo que quan érem nens, cada vegada que anàvem a Sentfores pels molts aplecs que s’hi feien (alguns encara s’hi fan) sempre volíem anar a veure les dues roques on es diu que es va trobar.
Segons les notícies recollides per mossèn S.Segura, sabem que una primera ermita ja existia l’any 1329.
L’ermita ha tingut moltes renovacions al llarg dels segles, l’última més important que sabem fou en l’any 1777, quan van afegir un creuer i un gran cambril.
Des de sempre n’ha tingut cura una família d’ermitans, que tenen l’habitatge al costat de l’ermita. Consta fins i tot documentalment que entre els segles XVII i XVIII tres ermitans demanaren expressament de ser enterrats al peu de l’ermita.*


*A partir de la tradició oral, coneguda i explicada per tot el poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada