LA MALASTRUGANÇA
-Del llibre Tous Memòria Viva, d’Elisa Vidal. Eren les darreries del segle passat. En aquell temps la gent creia fàcilment en esperits que feien sorolls dins les cases, bellugant plats o fent picar portes. També creia en el mal d’ull, pel qual quan una persona volia mal a una altra, semblava que l’embruixés. Així hi havia persones que deien que estaven malaltes perquè tal o qual subjecte els volia mal. En un petit nucli, que més que poble era un conjunt de masies més o menys juntes, diferents veïns es posaren malats en poc temps. Com més corria la veu del perquè, més gent malalta hi havia. Aquella bona gent comença ha tenir la mania que la pobra tia Paula, que vivia sola, els volia mal i que els portava malastrugança. Així un es començà a troba malament avui, un altre demà. De tal manera es suggestionaren que ni les coses més senzilles...