LES DIDES I ELS ESCANYATS DE LLET
(Història extreta del llibre "Tous Memòria Viva" d´Elisa Vidal Mas) La dida és en la nostra cultura una figura prou coneguda. En altres temps eren o bé una necessitat o bé un luxe que permetia a les famílies que els era necessari, fer bon ús dels seus serveis. No totes les dides ho eren per les mateixes circumstàncies. Era freqüent que quan a una mare se li moria un fill nadó, es donava veus en els llocs propers i molt sovint es trobava que en alguna família la mare no podia alletar el seu fill, per la qual cosa necessitava amb urgència una mare de lloguer que la suplís. El lloguer es pagava en metàl•lic, quasi sempre mensual i es feia de comú acord. La majoria de la gent de mitjana edat ha sentit explicar a casa seva el cas d’una dida de la família o bé d’algú del poble. Fins que no hi hagué les llets preparades, les dides tingueren vigència i d’això no fa gaires anys. Quan no es trobava cap dida tenien que recórrer a situacions d’emergència, com demanar ajuda a alg...