EL TRAGINER I LA SEVA DONA
(Aquesta història ens l'explica Elisa vidal en el seu llibre "Tous memòria Viva") Els mercaders i comerciants, tant de vi o com de gra, proliferaren en el nostre poble durant el segle XX. Els traginers de vi anaven amb les seves rècules de mules i amb el carro carregat de bots de vi, portant-los per tota la nostra terra, des del Pirineu fins a l’Aragó, o a vora mar. Les rutes eren dures i llargues. Les nits les passaven en hostals i fondes, junt a altres traginers i viatgers de tota mena.. Quan arribava la nit les hores donaven per a molt i com que els entreteniments no eren gaire variats, passaven l’estona quasi sempre jugant, sobretot a les cartes. I, ja se sap, hi havia qui feia de la distracció un plaer i qui en feia un vici o una obsessió. De sempre he sentit explicar que un d’aquets traginers fill del nostre poble i tractant de vi, era tan donat al joc que no sabia tenir mesura. Una de les vegades que havia sortit de viatge, tardava molt a torn...