ELS MARXANTS
(Com cada mes una altre història del llibre "Tous memòria viva" d'Elisa vidal Mas.)
Temps era temps, quan una lliura, any rere any i segle rere segle sempre igual, les coses no canviaven gaire en cap aspecte de la vida quotidiana. La gent tendia a ser autosuficient i necessitava poques coses del món exterior: alguna cana de roba, estris de cosir, algun utensili de cuina ... Les coses duraven molt. El vestit de casament, servia moltes vegades per anar a la tomba. Les robes d ela mare, les heretaven les filles–com consta en molts capítols matrimonials. Tant faldes com camises o saies i gipons i coses per l’estil, tot s’aprofitava. Que en fa de segles que existeixen els marxants. Eren aquelles persones, que voltant per tots els nostres camins, passaven per pobles i masies, sobretot per les cases on hi havia fadrines per casar. Amb els seus ruquets i les seves sàrries traginaven les mercaderies d’un lloc a l’altre. Els venedors de terrissa omplien les sàrries t...